Judici paral·lel a Josef Fritzl (2)

 

FRITZL: El fàstic que us faig és el fàstic que us feu vosaltres mateixos. 

Comentaris tancats a Judici paral·lel a Josef Fritzl (2)

Judici paral·lel a Josef Fritzl (1)

 

FISCAL: Vostè és un monstre.

FRITZL: Bé, sóc humà.

FISCAL: Però vostè és un monstre.

FRITZL: Bé, potser sí, però no més que vostè.

FISCAL: Jo no he violat ni esclavitzat.

FRITZL: Ha fet altres coses.

FISCAL: Coses legals.

FRITZL: Sí, i jo il·legals. Aquesta és la diferència.

FISCAL: Però a part d’il·legals, són monstruoses.

FRITZL: Segur que vostè també fa coses monstruoses.

FISCAL: No és veritat.

FRITZL: Segons vostè qui fa coses monstruoses no sap que fa coses monstruoses.

FISCAL: Però jo no faig res il·legal.

FRITZL: Ja li he dit que aquesta és l’única diferència entre vostè i jo. 

Comentaris tancats a Judici paral·lel a Josef Fritzl (1)

Crítica de cinema

 
-Has vist The Reader?
-Sí.
-I què tal?
-Val més la Kate Winslet que sis milions de jueus.

1 comentari

Ritual

 

Homes i dones esperant al Zurich.

Els hi explota el cap.

 

Homes i dones amb banderes i pancartes.

Els hi explota el cap.

 

Homes i dones actualitzant l’estat del Facebook.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones celebrant el Dia de la Dona.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones celebrant victòries.

Els hi explota el cap.

 

Homes i dones ballant sardanes.

Els hi explota el cap.

 

Homes i dones caminant pel pont de Brooklyn.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones ballant en una discoteca.

Els hi explota el cap.

 

Homes i dones prenent un tallat.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones jugant a la Wii.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones fent l’amor.

Els hi explota el cap. 

 

Homes i dones escrivint en blogs.

Els hi esclata el cap. 

 

Homes i dones plorant en silenci.

Els hi esclata el cap.

 

Homes i dones anant en tren.

Els hi esclata el cap. 

Comentaris tancats a Ritual

El teatre permanent

UN MISERABLE: No sé quants cops me n’he anat i he tornat, però sóc aquí. 

1 comentari

Caminant sobre gel

 Què és això, què és això?

Comentaris tancats a Caminant sobre gel

MEMÒRIA HISTÒRICA

 
Tirem una mica enrere, cap a dissabte, diumenge i dilluns…

Un miserable s’ha estat preguntant últimament com és que s’ha pogut tornar a la normalitat, per dir-ho així, tan fàcilment, amb total impunitat.

Quan, ja fa temps, en aquest mateix lloc, es va fer una gran afusellada i després una certa i agradable destrucció general (amb l’ajut inestimable del gran Geni de la Llàntia) les coses van seguir el seu curs normal i un miserable se’n va anar a l’infern tranquilament i allà va estar passejant i conversant amb tota mena de personalitats de totes les èpoques fins que un dia Zeus va dir prou més o menys així:

ZEUS: Prou!

El déu Hermes, que estava buscant un miserable amb l’ajut del mestre Ruyra, va dir:

HERMES: Però és que estàvem passejant per l’infern…

I Zeus va continuar:

ZEUS: Ja hi passejareu un altre dia!

HERMES: Però si acabem de començar…

ZEUS: Ja fa mesos que hi sou!

HERMES: Mesos?

ZEUS: No em voldreu fer creure que no us en heu adonat…

HERMES: La veritat és que no…

ZEUS: Fora!

HERMES: Però per què?

ZEUS: Perquè ho dic jo!

I de cop i volta, com qui no vol la cosa, va aparèixer un miserable (tant que l’havien estat buscant per tot arreu) i va dir:

UN MISERABLE: I jo no hi tinc res a dir?

I Zeus li va respondre:

ZEUS: Tu? Ha, ha, ha!

UN MISERABLE: Tantes coses que volia dir sobre l’infern…

ZEUS: Ja les explicaràs un altre dia!

De manera que les coses van tornar a ser com eren per la gràcia de Zeus i un miserable i tots els afusellats van tornar a la vida i a fer el mateix que abans…

Apareix un torracollons.

TORRACOLLONS: De fet, sempre ha sigut així.

UN MISERABLE: Què vols dir?

TORRACOLLONS: Que això de la mort i la vida mai no ha tingut un gran valor aquí.

UN MISERABLE: Esclar, és que aquí es fa teatre, tot és mentida…

De manera que els afusellats i tots els altres (perquè no oblidem que el gran Geni de la Llàntia va eliminar milions i milions de persones) van fer veure com si no hagués passat res…

TORRACOLLONS: Tu, ho vas fer veure!

UN MISERABLE: Esclar, esclar…

TORRACOLLONS: No, és que és molt important!

UN MISERABLE: Què vols dir?

TORRACOLLONS: Que tu et penses qui sap què, i després…

UN MISERABLE: I després què?

TORRACOLLONS: No, que tot continua igual…

UN MISERABLE: Home, ja ho sé, ja t’he dit que això és teatre.

TORRACOLLONS: I què?

UN MISERABLE: Com?

Tornem a tirar enrere. Quan el déu Hermes i Joaquim Ruyra passejaven per l’infern i van veure tots els afusellats de cara a la paret van dir:

HERMES: Qui són tots aquests?

JOAQUIM RUYRA: Aquests són els que, amb l’ajuda del Geni de la Llàntia, un miserable va afusellar.

HERMES: Aviam, que me’ls apunto. Innominable, Maragall, Carod, Ratzinguer, Woitila, Boadella, Francesc de Carreres, Arcadi Espada, Felix de Azua, Fernando Savater, Francisco Caja, Jose Alcaraz, Joan Saura, Imma Mayol, Josep Piqué, Judit Masco, Narcis Serra, El Conde de Godo, Pedro Schwartz, Artur Mas, Fraga, Rajoy, Aznar, Zaplana, Angel Acebes, Pilar Rahola, Josep Cuní, Duran i Lleida, Terricabras, Serrat, Maria del Mar Bonet, Calixto Bieito, Sarkozy, Jacques Chirac, Ignacio Ramonet, Josep Borrell, Josep Ramoneda, Xavier Rius, Arnaldo Otegui, Antonio Miro, Angels Barcelo, Carles Francino, Tomàs Molina, Francesc Mauri, Toni Nadal, Dani Ramirez, Monica Lopez, Francesc Baltasar, Javier Solana, Kofi Annan, Jose Montilla, Maria San Gil, Losantos, Antoni Tàpies, Nuria Espert, Pedro Almodovar, Tony Blair, Penelope Cruz, Baltasar Garzon, Mario Vargas Llosa, George Bush, Dick Cheney, Condolezza Rice, Donald Rumsfeld, Empar Moliner, Bill Gates, Francisco Franco, Zapatero, Jordi Pujol, Lluís Companys, Lluís Llach, Joan Miró, Fernando Alonso, Ronaldinho, Camilo Jose Cela, Mònica Terribas, Baltasar Porcel, Gaudí i Dalí.

Ja hi torna el torracollons:

TORRACOLLONS: No hi acabo de veure una relació, entre tots ells.

UN MISERABLE: Vols dir que cal, tot això?

TORRACOLLONS: No ho has titulat «MEMÒRIA HISTÒRICA»?

UN MISERABLE: Sí, sí…

TORRACOLLONS: Doncs, au.

Amb cantarella:

UN MISERABLE: Segons un miserable, aquests són individus que, si desapareguessin, el món seria «millor»…

TORRACOLLONS: I amb aquests n’hi hauria prou?

Amb cantarella:

UN MISERABLE: No, però és que només se’n podia triar un cada dia…

TORRACOLLONS: Per tant són els més importants?

Amb una cantarella cada cop més ben dissimulada:

UN MISERABLE: No, simplement els primers que em van passar pel cap.

TORRACOLLONS: Ets sindicalista?

UN MISERABLE: Per què ho dius?

TORRACOLLONS: Perquè vas afusellar els «falcons de Washington».

UN MISERABLE: No, això va ser per fer contents els sindicalistes, que els acusen de tots els mals del món.

TORRACOLLONS: Em continua semblant una llista molt esbiaixada…

UN MISERABLE: Què vols.

TORRACOLLONS: …

UN MISERABLE: …

TORRACOLLONS: …

UN MISERABLE: …

Una mica de llenguatge no verbal.

TORRACOLLONS: Jo també em sento ridícul.

UN MISERABLE: Deixem-ho, doncs.

TORRACOLLONS: Això de la memòria històrica és una collonada.

I comencen a passar.

TORRACOLLONS: Només una última cosa.

UN MISERABLE: Digues.

TORRACOLLONS: Res, és igual.

UN MISERABLE: No, digues, digues.

TORRACOLLONS: No, és igual.

UN MISERABLE: Va…

TORRACOLLONS: No, que tinc una pregunta.

UN MISERABLE: …

TORRACOLLONS: Tot això, per què ho fas?

UN MISERABLE: …

TORRACOLLONS: …

UN MISERABLE: I tu m’ho preguntes?

Sona una musiqueta i se’n van.

[@more@]

3s comentaris

Diplomàcia

UNA HOSTESSA: Quin gran home, el Sarkozy… Agafa l'avió, ve cap al Txad, baixa, parla amb qui ha de parlar, ens fa pujar a l'avió, i ja som aquí. Com s'ho deu haver fet?

ZAPATER: Muy bonito.

MORATINOS: Muy. 

SARKOZY: 

[@more@]

Comentaris tancats a Diplomàcia

Una ocasión muy feliz y emotiva

Àfrica.

Un avió aterra en un aeroport ple de pols d'una ciutat plena de pols. Uns berbers hi acosten una escala plena de pols i en baixa l'Innominable amb la capa i el ceptre i la corona i diu:

INNOMINABLE: Hola.

A continuació l'Innominable puja a un cotxe ple de pols i mentre recorre els carrers plens de pols d'aquesta ciutat plena de pols va saludant a la gentada, plena de pols. A continuació puja a una tarima plena de pols, encaixa la mà plena de pols de l'alcalde ple de pols i diu:

INNOMINABLE: Hola.

L'alcalde aplaudeix, s'acosta al micro ple de pols i diu:

ALCALDE DE CEUTA: Españoles, hay quien dice que esto es Africa, pero no es verdad, esto es España como la madre que me pario y como alguien vuelva a decir que esto es Africa me cago en Dios. Por ende quiero decir que esto siempre sera España, cago en Dios.

I mentrestant a Gibraltar es foten un fart de riure.

I a continuació esclata la tarima i s'obren dues línies d'investigació.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Una ocasión muy feliz y emotiva

Abdicant

 
Entra el Losantos amb una flor de llis. 
 
LOSANTOS: Me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto, o no me retracto, me retracto. 
 
 

[@more@]

1 comentari