Barcelona, 1620

Nos Don Luys Sans per la gracia de Deu y de la ſanta Sede Apoſtolica Bisbe de Barcelona, y del Conſell de ſa Mageſtat, y Canceller de la Vniuerſitat del Studi general de dita Ciutat. A tots los noſtres ſubdits, ſalut en lo Senyor. Sapiau com vuy die preſent y deuall eſcrit ha comparegut deuant de Nos lo Syndic de la dita Ciutat, y ab llaſtimoſa querella nos ha exposat, com alguns ſtudiāts y altres perſones inquietas y de vida llibertada, poch temeroſes de Deu y de ſa propria conciencia, y de la juſticia temporal, no dubtan ab molt gran audacia y eſcandol, y perdicio de ſes animes, y ofenſa grandiſsima de la Mageſtat Diuina, tirar taronjades, terrades, pedrades, y altres immundicies dins lo dit Studi, y en la rambla ſerca de dit Studi, ab animo danyat de impedir las lliçons en dit Studi general de la preſent Ciutat, deſde les feſtes de Nadal, fins als dies de carneſtoltes, de qu es ſegueixen rixes, bregues y aualots, y algunes vegades morts: y de aquí reſulta que es lo que ells pretenen, que los magnifichs Conſellers de la preſent Ciutat, a ma y carrech de qui eſta lo regimēt y adminiſtracio de dit Studi per repoſar tals inquietuts fan ceſſar les lliçons en dit Studi, y fan tancar aquell fins la Quareſma, en gran deſconſolacio dels ſtudians virtuoſos y quiets, y en dany vuniuersal de la coſa publica, y deſeruey de Deu Noſtre Senyor. Suplicantnos ab grandiſsima inſtancia, que com a Pare, Prelat y Pastor, y Canceller de dit Studi, volgueſſem acudir ab autoritat Epiſcopal, y juriſdictio Eccleſiaſtica al remey de tant eſcandaloſos, è irreparables danys. E Nos hauent trobat ab llegitima informacio totas las coſas alt expoſades eſſer veriſsimas, y aduertint com eſtas coſas ſon no ſolament agenas dels ſtudiants qui per la major part aſpiran a ſer Eccleſiaſtichs, y aixi deuē proceyr ab major moderacio que los altres, pero encara contrarias del tot a la pau, amor, y charitat Chriſtiana, y a qualſeuol bona raho, actes propris de Gentils, y que verament ſon eſpecies de duellos, los quals los ſagrats Canons, Bullas, y motus propris de Summos Pontifices Iulio II. Clement VII. Leo X. Pio IIII. Pio V. Gregori XIII. y Clement VIII. y mes principalment lo ſagrat Concili de Trento los prohibexen y condemnan com a coſas abominables y peſtilencials a la republica Chriſtiana, pus ab paraulas ſeueriſsimas, y de grandiſsima pōderacio, manan ſian caſtigats ab graues penas y cenſuras, no ſolament los que exercitan dits duellos, pero tambe los que aſsiſtexen en ells, ajudan, fauorexen, o donen en alguna manera conſell, priuant als que moriran en ſemblants actes, y exercicis de Ecleſiaſtica ſepultura, aguda ſobre aſſo madura deliberacio ab perſones graues, doctes y pies, hauem judicat ab lo zel de las animas que Deu nos te encomanades tocant a noſtre Paſtoral ofici acudir al remey de aqueſtos danys, y offenſas fetas a Deu noſtre Senyor, y extirpar de les animes dels noſtres ſubdits, en quant nos ſera poſsible tan grans abuſos y exceſſos y la zizania, y malicia que lo dimoni enemich del genero huma en ells ha ſembrat ab eſta paſsio, vanedat y deſatino de las taronjadas que de aqui venen a pedradas, deſijant tambe per lo carrech que tenim de Canceller del dit eſtudi obuiar a tals deſordens, attenent que vacar tants dies com ſon de Nadal a la quareſma, y majorment lo corrent any que ſon mes de dos meſos es gran perdicio de temps, y que los eſtudians ab la ocioſitat ſe fan vicioſos, per tot lo qual a voſaltres, y a tots los dits ſubdits noſtres manam sots pena de excomunicacio major, la qual volem ſe incorrega ſens altra declaracio, reſeruantnos la abſolucio de aquella, y als Ecleſiaſtichs, o beneficiats en pena de carcer, y altres a nos arbitrarias etiam priuacio de beneficis, guardat en tot lo orde de dret de juſticia que ninguna perſona de qualſeuol eſtament, grau, o condicio ſie, no atreueſca ni goſe, dins lo Eſtudi, ni en la Rambla, ni carrers de ſanta Ana, de na Canuda, dels Angels, ni dels Tallers, ni en altre lloch ſerca del eſtudi de la preſent ciutat de Barcelona, tirar taronjadas, terradas, fangadas, pedradas, cendradas, ni altras immundicias, ni deſafiarſe a ellas, ajudar, animar, aſsiſtir, o mirar als que les tiren, o ajuntarſe pera executar directa, o indirectament ſemblants maldats, y ofenſas de la Mageſtat Diuina, y ſi per cas hi aura algu, o alguns que eſtimen en tant poch les ſues animes, q menyſpreant eſta noſtra cenſura y mandato vullen y preſumeſcan fer lo contrari del que aſsi prohibim y manam, a mes de auisarlos com ab las preſents auisam, ſe guarden de la yra de noſtre Senyor Deu Ieſu Chriſt, que ſeueriſsimament los te de caſtigar, diem y aduertim que no ceſſarem de procehir contra dells ab las armas de ſanta mare Igleſia fins a poſar entredit en totas las Igleſias priuant als fels per culpa de dits rebelles, dels bens y profits eſpirituals de la Igleſia ſanta, fins a tant que reduhits y reconeguts de ſos errors donen al poble ſatiſacio del eſcandol que auran cauſat y faſſen condigna penitencia de ſes culpes, aſſegurant que ſi a cas algu morira, lo que Deu no permeta en ditas taronjadas, o pedradas, manarem no ſie enterrat en lloch ſagrat, ni goſe de les ceremonias, y ritus Ecleſiaſtichs, ans be reſte priuat de tota Ecleſiaſtica ſepultura. Dat en lo noſtre Palau Epiſcopal de la preſent ciutat de Barcelona, a IIII. de Ianer del Any 1620.

L. Epiſ. Barcinonen.

Nullus amoueat ſub pœna excomunicationis.

[@more@]

Tweet