Arxiu mensual: agost de 2006

Diumenge (10)

Fins que arriben al centre d’Àfrica. I quan arriben al centre d’Àfrica (el centre de la terra) el geni de la llàntia enterra totes les riqueses una altra vegada sota terra (més avall) i els europeus se’n van amb les … Continua llegint

4s comentaris

Diumenge (9)

Quan arriben a l’Afganistan (evidentment han passat per l’Hindu Kush) el geni de la llàntia recluta un milió d’afganesos que estan tips dels uns i dels altres. ELS AFGANESOS: Amb tu ens divertirem! I mentre els almogàvers avancen per les … Continua llegint

Comentaris tancats a Diumenge (9)

Diumenge (8)

Allà redibuixen unes quantes fronteres i restableixen l’imperi xinès. El geni de la llàntia ajuda els xinesos a completar la gran muralla. Parla amb el nou emperador: EL GENI DE LA LLÀNTIA: El problema saps quin era? Que la muralla … Continua llegint

Comentaris tancats a Diumenge (8)

Diumenge (7)

Una llarga caminada els porta a Alaska i finalment davant per davant l’estret de Bering. Però els almogàvers comencen a queixar-se: ELS ALMOGÀVERS: Geni, geni, aquí fa molt fred, i ara la terra s’acaba, i ara haurem de recular, i … Continua llegint

1 comentari

Diumenge (6)

Fins que arriben a la mal anomenada «Amèrica Llatina»—i és que no hi ha res menys llatí que l’«Amèrica Llatina»—(quina emoció quan entren al Carib)—concretament a Veneçuela—concretament a una ciutat veneçolana que tots els mapes anomenen Barcelona—i tots es posen … Continua llegint

Comentaris tancats a Diumenge (6)

Diumenge (5)

El geni de la llàntia, un miserable i el milió d’almogàvers han arribat a Sòria. Per què a Sòria? Només el geni ho sap… Però ara que per fi s’ha fet de nit mireu que bonic de veure’ls tots dormint … Continua llegint

Comentaris tancats a Diumenge (5)

Diumenge (4)

El geni de la llàntia, un miserable i el milió d’almogàvers segueixen avançant cap a l’oest. Quan arriben a Mollerussa s’aturen a fer un cafè (un milió de cafès!—l’amo del bar, pobret, passa a ser milionari d’un dia per l’altre) … Continua llegint

1 comentari

Diumenge (3)

Els primers raigs de sol del nou dia mostren un paisatge completament desolador. La ciutat de Barcelona s’ha convertit en un immens munt de runa silenciosa—cap paraula no pot descriure aquest silenci… És un silenci… Un silenci… I per damunt … Continua llegint

Comentaris tancats a Diumenge (3)

Diumenge (2)

El geni de la llàntia ha crescut desmesuradament—deu fer uns cent cinquanta metres d’alt—i sota els seus peus hi ha Barcelona. Pobra Barcelona! Comença la destrucció. El geni de la llàntia avança tranquilament pels carrers de la ciutat. És tan … Continua llegint

2s comentaris

Diumenge (1)

El geni de la llàntia s’ha fet molt i molt gros. Ja no tremola. Durant molta estona ha tingut els ulls tancats però just en aquest precís moment els està obrint. UN MISERABLE: Geni! Geni! Què t’ha passat? EL GENI … Continua llegint

1 comentari