Deixant de banda els almogàvers (els
únics catalans dignes de la història—motiu pel qual molts historiadors
han posat en dubte la seva catalanitat—argumentant que podrien
perfectament haver sigut mercenaris llogats en territoris fronterers)
sembla que el fet de ser català comporta ser incapaç d’alçar
la veu.
Ser català significa ser un titella?
[@more@]
No, no crec que signifiqui ser un titella, però tampoc un prepotent i un xovinista. Perquè afirmar que els almogàvers van ser els únics catalans dignes de la història (quan en realitat no eren catalans, sinó mercenaris sarraïns), és comparable a afirmar que les tropes de Felip V van fer una gesta digna d’elogi. És defensar l’imperialisme.
Apa, a cuidar-se!
Ja ho sé que les tropes de Felip V no eren catalanes, però només volia fer-te veure que l’imperialisme, sugui castellà o espanyol, català o estadunidenc, fa fàstic. Vingui d’on vingui. Jo defenso viure com a català en peu d’igualtat amb totes les altres persones i nacionalitats, i pel fet de ser català no sóc millor que ningú.
Salut!
Ja està, ja ho has dit tot. No cal discutir més.
Però si vols un imperi perquè no t’has aliat amb l’espanyol o el francès, no seria més fàcil així?
Abaix els imperis!!
Amunt la classe treballadora catalana!!
jo crec que ser català és ser-ho i punt, perquè per ser titells ho som tots, que ens controlen i punt, tant catalans com castellans, vscos, xinos americas, iraquins… el vertader problema són els polítics i la seva corrupció, l’esglèsia i les seves mentides, en bush i les seves bombes de destruccó massiva… Ser català per mi es ser lluitador, no rendir-se parlar, parlar amb llibertat i parlar perquè altres no ho facin per tu ja que s’equivoquen com ho hem vist… parlar com ahir a BCN encara que desde Girona no es va sentir gaire… com a bon català hauria estat encantat de venir però com dia rere dia no es va informar per on es via de fer i no me’n vaig enterar u XNTU!!!! wenu de fet perquè? perque despres diguin que van ser 125000 persones segons els gossos i segur que 4 segons la cope XD.
Bé espero que tots posem de la nostra part i que no ens rendim! Lluita ara i sempre sens descans!!!!
(ei oriol molt b la pàgina… m’ha agradat molt si veus el missatge escriu-me okis?)
Però, miserable, què dius ara? Es que no hem après res de res? O sigui que estàs fins als collons del colonialisme castellà i dius que el que val la pena és el colonialisme català? Jo estic amb «la kaputxa», no vull colons, ni aquí ni enlloc. Si creus que no estimar la violència és ser un titella, doncs val, jo en soc, de titella. Però m’estimo més ser un titella que no pas un colon. El català lluita per a aconseguir el que vol amb la raó i la pau. AQUESTA ÉS LA DIFERÈNCIA i és aquesta la raó per la qual hem sento orgullós de ser català.
Ostres misserable, m’has deixat fet caldo!
No, patriota. Els imperialistes valoreu la capacitat de violentar amb la riquesa d’esperit i esteu confosos. Els catalans tenim una gran riquesa d’esperit, gràcies a la qual hem sabut mantenir la nostra llengua durant 300 anys malgrat les persecucions, prohibicions i repressió que heu desplegat en contra del nostre poble. Això és riquesa d’esperit!
Potser el que passa es que confoneu fermesa amb violència. És a dir, en Ghandi, que era ferm però no violent, va aconseguir la independència del seu país. Això què és? Pobresa d’esperit? Feblesa?
No, senyors, no. El problema no es la manca d’ús de la violència, el problema es la manca de fermesa. Si parles amb la gent te n’adones que volen moltes coses, però quan els dius que han de mobilitzar-se s’arronsen. El problema no és la violència, és la manca de motivació i mobilització.