El Segon Concili ha començat però no ha acabat. L’extremada controvertibilitat del concepte «xampinyó» ha fet que no s’hagi pogut arribar a cap resultat definitiu i que de moment no es puguin publicar sinó certes conclusions previsionals.
—…
APROXIMACIÓ DES DE LA METAFÍSICA
—El xampinyó és.
—…
APROXIMACIÓ DES DE L’ONTOLOGIA
—El xampinyó és l’ésser menor que el qual res no pot ser pensat.
—El xampinyó és indestructible, pràcticament indestructible: per molt que sigui colpejat, no és capaç de desaparèixer (la seva incapacitat inclou la incapacitat de desaparèixer).
—…
APROXIMACIÓ DES DE LA FÍSICA
—El xampinyó, consensualment, és humà (se li aplica la carta dels drets humans).
—El xampinyó es reprodueix.
—El xampinyó té tendència a allargar la seva vida més enllà dels seus «objectius vitals» (punt controvertit).
—…
APROXIMACIÓ DES DE LA PSICOLOGIA
—El xampinyó no té consciència de si mateix.
—El xampinyó, tot i que ho pugui semblar, no té voluntat pròpia.
—El xampinyó és una «passió sense raó» (punt controvertit).
—…
APROXIMACIÓ DES DE LA GEOGRAFIA
—El Primer Concili, sigui per correcció política sigui per sincer convenciment, havia definit el xampinyó en termes internacionalistes. El Segon Concili, en canvi, constata que tots els xampinyons dels quals hi ha constància (en termes estrictament científics) són espanyols. Per tant, el Segon Concili declara que, fins que no es demostri el contrari, tots els xampinyons són espanyols. El Segon Concili va discutir llargament sobre la qüestió que diu que, si tots els xampinyons són espanyols, per quin motiu són anomenats «xampinyons» i no directament «espanyols». El principal problema és que hi ha autoritats que consideren que hi ha espanyols que no són xampinyons. Però les autoritats no van tenir temps, en aquesta primera sessió, de resoldre la qüestió. Una de les possibles solucions que es van discutir passaria per dir que si no s’anomena «espanyols» als «xampinyons» no és pel fet que no tots els «espanyols» siguin «xampinyons», sinó perquè, en castellà, «champiñon» concentra l’essència espanyola, és a dir, la «ch» i la «ñ» (tot i que es veu d’una hora lluny que aquesta solució té un punt de bizantinisme i que no es pot donar per bona a la lleugera). No cal dir que aquest és un dels punts més controvertits sobre els quals les autoritats van discutir.
—La capital dels xampinyons és Pozoblanco.
—Recuperant la qüestió de la reproducció, es constata que els xampinyons es reprodueixen dins i fora d’Espanya.
—Es té constància que a Portugal hi ha zones on «xampinyó» o «champinhão» significa «espanyol» (fins al punt que per parlar dels «espanyols» parlen directament de «xampinyons» o «champinhões»). Els portuguesos distingeixen entre «cogomelo» (que vol dir «agaricus bisporus») i «xampinyó» o «champinhão» (que vol dir «espanyol»).
—El xampinyó desconeix l’existència de Catalunya. No obstant això, el xampinyó pot demanar «crema catalana» de postres, ja que per ell la «crema catalana» no té res a veure amb Catalunya. De la mateixa manera, el xampinyó pot otorgar un significat a la paraula «catalan» que no tingui res a veure amb Catalunya).
—…
APROXIMACIÓ DES DEL CATALANISME
—Els seus mitjans justifiquen la seva fi (punt controvertit).
[@more@]
