UN MISERABLE: Saps?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què.
UN MISERABLE: Em fa por que analitzin l’ordre dels afusellaments.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Per què?
UN MISERABLE: No ho sé, segur que en treuen conclusions equivocades.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: És normal. La gent té uns esquemes molt fixos.
UN MISERABLE: Ja saps que, si fos per mi, afusellaria tots els afusellables de cop, sense fer diferències.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ja saps que no tinc aquest poder.
Un miserable sospira.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Va, home, no et preocupis, deixa que pensin el que vulguin.
Un miserable torna a sospirar.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Va, vinga, continuem.
UN MISERABLE: Som-hi.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Som-hi.
UN MISERABLE: Avui potser que liquidem el putrefacte Arcadi Espada.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Vinga doncs.
Surt l’Arcadi Espada tot cobert de vòmit.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Quina pudor!
UN MISERABLE: Ràpid!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Coloqui’s al seu lloc, ràpid!
ARCADI ESPADA: Os pudririais en el fuego del infierno!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calli!
UN MISERABLE: Adéu!
PUM: Pum!
[@more@]
Pensava que no li arribaria mai el dia a l’Espada.
P.D.: perdona, però ric molt llegint les teves cabòries.
P.D.2: Vaig a posar el xampany a la nevera per quant li arribi el torn al Francisco Caja. Xampany, si, el cava el tinc reservat pel Fraga.
Al geni de la llàntia!