—UN MISERABLE: Bon dia.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Bon dia.
—UN MISERABLE: Avui li toca al Conde de Godó.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què?
—UN MISERABLE: El Conde de Godó.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que ets boig?
—UN MISERABLE: No.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Però que no veus que afusellar el Conde de Godó és gairebé com afusellar l’Innominable, que és gairebé com afusellar la constitucion?
—UN MISERABLE: Però és que l’Innominable ja el vam afusellar!
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: És veritat!
—UN MISERABLE: Que ha passat alguna cosa dolenta?
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: No, el món respira millor.
—UN MISERABLE: Què et pensaves.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Au doncs.
—EL CONDE DE GODO: Yo no por favor pero que no veis que si me os cargais España pierde un referente que yo solo soy un empresario comprometido con la sociedad y el tenis que no veis que sin mi la gente no tendra opinion y los poderosos se quedaran sin adulacion reflexionada yo no por favor que no tengo dignidad y aun quiero hacer algunas compras.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Coloqui’s al seu lloc, sisplau.
—UN MISERABLE: Adéu!
—PUM: Pum!
[@more@]
senyor miserable, adoro el seu dibuix de l’helicòpter i el xampinyo, que me’l deixaria modificar, fer malbé i utilitzar?
(volia dir-li per mail, però no n’he sabut veure cap)