8 de juny:
—UN MISERABLE: Saps que ahir vaig comprar el Corà?
—MOHAMED: De veritat?
—UN MISERABLE: Sí, el tinc a dalt.
—MOHAMED: Baixa’l.
—UN MISERABLE: Després, després.
Al cap d’un parell d’hores…
—UN MISERABLE: T’has rentat les mans?
—MOHAMED: Sí.
—UN MISERABLE: Segur?
El Mohamed s’hi passa un tovalló. Jo les continuo veient brutes, però no dic res. Penso que el Corà, brut per les mans d’un integrista musulmà, és més Corà.
—UN MISERABLE: Té.
El Mohamed l’agafa amb les dues mans, li fa un petó al mig, i l’obre.
—MOHAMED: És traducció?
—UN MISERABLE: Esclar.
—MOHAMED: No és el mateix.
—UN MISERABLE: Com que no?
Va passant pàgines.
—MOHAMED: El Corà va ser revelat en àrab. Tots els musulmans el llegeixen en àrab.
—UN MISERABLE: Els turcs també?
—MOHAMED: Sí.
—UN MISERABLE: Els perses també?
—MOHAMED: Sí.
—UN MISERABLE: Els indonesis també?
—MOHAMED: Sí.
—UN MISERABLE: No m’ho acabo de creure.
Va passant pàgines.
—MOHAMED: No crec que l’entenguis.
—UN MISERABLE: Per què?
—MOHAMED: Tens massa mentides dintre el cap.
—UN MISERABLE: No ho saps prou.
—MOHAMED: Se li ha de tenir molt de respecte, al Corà!
I me’l torna tot ple d’oli.
[@more@]
