—UN MISERABLE: Escolta…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què.
—UN MISERABLE: Hi ha una altra cosa que em preocupa…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Digues.
—UN MISERABLE: Creus que la desaparició d’afusellables fa aparèixer automàticament altres afusellables?
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Home, és molt possible.
—UN MISERABLE: Ja m’ho temia…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Tot i que evidentment triguen un temps.
—UN MISERABLE: Això els fa relativament afusellables…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Però afusellables!
—UN MISERABLE: …
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Va, vinga, anem per feina.
—UN MISERABLE: Som-hi.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: A qui li toca avui?
—UN MISERABLE: Al Zaplana.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: D’acord. En silenci, també? Ho dic perquè hi ha gent que li agrada veure com els afusellats supliquen clemència.
—UN MISERABLE: Què podria dir, el Zaplana?
—ZAPLANA: Si quieren se lo digo yo…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: No, de moment vostè calli.
—UN MISERABLE: Què podria dir el Zaplana que encara no hàgim sentit?
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: No gaire cosa, certament.
—ZAPLANA: Seguro? Si quieren les hago un discursito…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calli, sisplau.
—ZAPLANA: No quiero callar!
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calli!
—ZAPLANA: Que me vas a amenazar, con la muerte? Yo no tengo miedo a la muerte…
—UN MISERABLE: N’està segur? I si el torturem?
—ZAPLANA: Tampoco…
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Quin individu…
—UN MISERABLE: Va, vinga, acabem.
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: D’acord. Coloqui’s al seu lloc, sisplau.
—ZAPLANA: No quiero!
—EL GENI DE LA LLÀNTIA: Coloqui’s al seu lloc!
—ZAPLANA: No, por favor!
—UN MISERABLE: Adéu!
—PUM: Pum!
[@more@]
Molt bo, molt miserable, molt humanament miserable, fin si tot natural.
senyor miserable, li voldria demanar un favor…
dimarts me’n vaig una temporada i…
siusplau…
afuselli a la pilar rahola abans que me’n vagi…
grazie mille
Jo em demano el Duran i Lleida. Per favor senyor miserable, tingui compassió de la humanitat i faci’l afusellar …
Restaré pendent, dia a dia, d’aquest esdeveniment digne d’efemèride.