UN MISERABLE: Escolta…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Digues.
UN MISERABLE: Això dels afusellaments, vols dir que no és una mica repetitiu i monòton?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Home, repetitiu ho és, perquè és cada dia, i monòton també, perquè cada dia és un afusellament…
UN MISERABLE: Això mateix…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Però dir que la mort és repetitiva i monòtona és com dir que la vida és repetitiva i monòtona.
UN MISERABLE: Què vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que és una qüestió d’actitud. El que compta què és: que cada dia afusellem algú. El que compta què és: que cada dia continuem vius. I els morts estan morts, i els vius estem vius, i els morts poden fer tot el que poden fer els morts (poca cosa, llevat de sortir al teatre permanent) i els vius podem fer tot el que podem fer els vius (que són moltes coses). És una qüestió d’actitud.
UN MISERABLE: No t’acabo d’entendre.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No?
UN MISERABLE: Jo només deia que potser la gent s’avorreix de tants afusellaments.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Quina gent?
UN MISERABLE: Home, la gent…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Els que afusellem?
UN MISERABLE: No…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo sí que no t’entenc…
UN MISERABLE: És igual, va, continuem.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Continuem.
UN MISERABLE: Que passi el Sarkozy en silenci.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que passi.
UN MISERABLE: Adéu!
PUM: Pum!
[@more@]
