ANTONI BASSAS: Bon dia, són les set. Fins a les dotze del migdia repassarem l’actualitat i farem veure que ens preocupem per la situació d’aquest país que cada dia és més petit. Com que en el fons ens és igual i així enculats estem molt bé vindran els mateixos colaboradors infectes de sempre que parlaran amb la mateixa indolència de sempre de les coses més pintoresques i variades. Intentarem donar un aire de normalitat a la situació tot i que sabem que és impossible. Continuarem amb el to neutre de sempre però fent veure que estem orgullosos de la dignitat que tots sabem que no tenim. Seguirem així fins a tres quarts de dotze, moment que ens en riurem una mica dels espanyols i del patetisme dels nostres polítics per fer una mica de catarsi. I sobretot jo cobraré un sou que t’hi cagues perquè realment sóc el que en sap més i sobrevisc als canvis de govern. Llàstima que sigui tan titella i que el cafè sempre el prenc descafeïnat i sóc tan pur que quan ve la Judit Mascó no tinc cap tentació i només li faig brometes picantones.
[@more@]
No havia passat per aquí fins ara. Tens un estilàs.
Continua, si us plau, no paris.
ja saps que si continues aixó no treballaràs mai la Catalunya Ràdio? je je je
T’animo a que continuïs amb escrits com aquest (una mica més llargs, si us plau!).