Surt el Duran i Lleida parlant amb tot de periodistes:
DURAN: És una vergonya que una emissora que depèn de l’Església s’ompli la boca de mentides i d’insults als catalans i a la democràcia i als mínims principis de convivència i respecte a les persones.
UN PERIODISTA: Però vostès no són catòlics?
DURAN: Sí, però no estem d’acord amb el que diu l’Esgésia.
UN ALTRE PERIODISTA: Però ser catòlic no vol dir estar d’acord amb el que diu l’Església?
DURAN: A veiam…
UN ALTRE PERIODISTA: Per què no es fan protestants d’una vegada?
DURAN: A veiam, no, a veure si ens entenem, és que nosaltres en el fons estem d’acord amb el missatge de l’Església…
UN ALTRE PERIODISTA: Quan ens insulta també?
DURAN: No, a veiam, precisem, quan ens insulta no, però el missatge fonamental de l’Església és un missatge de pau i concòrdia…
Llamps i trons. S’obre el cel i baixa un raig de llum. Se sent una veu molt forta:
VEU DE DÉU: De veritat, senyor Duran: calli.
[@more@]
