A part de la bonica falsia de l’Evangeli de Judes, ara es veu que també han trobat aquesta conversa escrita en un papir que diu així:
JESÚS: Judes, hem de parlar. Lo nostre no pot continuar.
JUDES: Què vols dir?
JESÚS: Que vull deixar la nostra relació.
JUDES: Què?
JESÚS: Hi he pensat molt, i hi estic decidit.
JUDES: Però per què?
JESÚS: Els nostres camins es separen, busquem coses diferents…
JUDES: No ho entenc…
JESÚS: Jo vull anar més enllà, amb tu no em sento lliure…
JUDES: Que amb mi no et sents lliure?
JESÚS: Em sento estancat, no em deixes avançar…
JUDES: Però com em pots dir això?
JESÚS: Ho has d’entendre.
JUDES: Doncs no ho entenc.
JESÚS: Al principi ja t’ho vaig dir, ara no em pots dir que…
JUDES: Però jo t’estimo!
JESÚS: Ja ho sé, però també cal pensar en les altres coses!
JUDES: Quines altres coses? Però si l’amor és el més important!
JESÚS: Calla!
JUDES: Però si són paraules teves!
JESÚS: No treguis les coses de context!
JUDES: No m’ho puc creure…
JESÚS: Va, no t’enfadis…
JUDES: Que no m’enfadi?
JESÚS: Va, home, que podem continuar sent amics…
JUDES: No ho crec.
JESÚS: Va, home…
JUDES: Deixa’m!
JESÚS: Va, vinga, em fas un últim petó?
[@more@]
