LAURA: Miserable, miserable…
UN MISERABLE: Què.
LAURA: I si fem pujar la Leanan a l’helicòpter?
UN MISERABLE: El del Rajoy?
LAURA: Segur que cau…
UN MISERABLE: N’estàs segura?
LAURA: …
UN MISERABLE: Segur?
LAURA: …
UN MISERABLE: Aviam doncs: «Champiñone»!
Entra un xampinyó.
UN XAMPINYÓ: Como?
UN MISERABLE: Que et faria res portar a fer un vol a una nena amb l’helicòpter?
UN XAMPINYÓ: Como?
UN MISERABLE: Helicoptero! Leanan! Pum!
UN XAMPINYÓ: Como?
UN MISERABLE: No hi ha res a fer…
LAURA: I si l’apallissem?
UN MISERABLE: Ja ho vaig provar un dia, tampoc serveix de res…
LAURA: …
UN MISERABLE: …
I el xampinyó, tal com havia vingut, se’n va…
Però de cop se sent el soroll d’un helicòpter…
I la Laura se n’hi va corrents darrere…
I just en aquell moment el geni de la llàntia entra volant per l’altra banda.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què era aquest soroll?
UN MISERABLE: Res, res.
EL GENI DE LLÀNTIA: Avui també et queixes?
UN MISERABLE: No, avui no. Avui estic content.
EL GENI DE LLÀNTIA: Content?
UN MISERABLE: Sí.
EL GENI DE LLÀNTIA: I per què, si es pot saber?
UN MISERABLE: No ho acabo de saber.
EL GENI DE LLÀNTIA: I no voldràs afusellar ningú?
UN MISERABLE: Home, una cosa no treu l’altra. La feina és la feina.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Endavant doncs.
UN MISERABLE: Que passi el Mario Vargas Llosa.
EL GENI DE LLÀNTIA: Que passi.
MARIO VARGAS LLOSA: Yo?
UN MISERABLE: Sí.
PUM: Pum!
…
(continua)
[@more@]
