Dissabte (60)

LAURA: Miserable, miserable…

UN MISERABLE: Què.

LAURA: I si fem pujar la Leanan a l’helicòpter?

UN MISERABLE: El del Rajoy?

LAURA: Segur que cau…

UN MISERABLE: N’estàs segura?

LAURA: …

UN MISERABLE: Segur?

LAURA: …

UN MISERABLE: Aviam doncs: «Champiñone»!

Entra un xampinyó.

UN XAMPINYÓ: Como?

UN MISERABLE: Que et faria res portar a fer un vol a una nena amb l’helicòpter?

UN XAMPINYÓ: Como?

UN MISERABLE: Helicoptero! Leanan! Pum!

UN XAMPINYÓ: Como?

UN MISERABLE: No hi ha res a fer…

LAURA: I si l’apallissem?

UN MISERABLE: Ja ho vaig provar un dia, tampoc serveix de res…

LAURA: …

UN MISERABLE: …

I el xampinyó, tal com havia vingut, se’n va…

Però de cop se sent el soroll d’un helicòpter…

I la Laura se n’hi va corrents darrere…

I just en aquell moment el geni de la llàntia entra volant per l’altra banda.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què era aquest soroll?

UN MISERABLE: Res, res.

EL GENI DE LLÀNTIA: Avui també et queixes?

UN MISERABLE: No, avui no. Avui estic content.

EL GENI DE LLÀNTIA: Content?

UN MISERABLE: Sí.

EL GENI DE LLÀNTIA: I per què, si es pot saber?

UN MISERABLE: No ho acabo de saber.

EL GENI DE LLÀNTIA: I no voldràs afusellar ningú?

UN MISERABLE: Home, una cosa no treu l’altra. La feina és la feina.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Endavant doncs.

UN MISERABLE: Que passi el Mario Vargas Llosa.

EL GENI DE LLÀNTIA: Que passi.

MARIO VARGAS LLOSA: Yo?

UN MISERABLE: Sí.

PUM: Pum!

(continua)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.