UN MISERABLE: Geni, geni.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què.
UN MISERABLE: Començo a estar cansat d’això de l’un per dia.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Tu mateix.
UN MISERABLE: De veritat que no tens més poder?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No em facis parlar.
UN MISERABLE: És que…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Vols que afusellem algú o no?
UN MISERABLE: Sí, esclar…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Doncs va!
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Va!
UN MISERABLE: Que passi el Lluís Companys.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: …
UN MISERABLE: Hi accedeixes?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: …
PUM: Pum!
I el geni de la llàntia se’n va de cop i volta.
UN MISERABLE: No ho acabo d’entendre, tot això.
Un miserable s’acosta a un costat de l’escenari.
UN MISERABLE: Pst! Pst! Laura! Laura!
Entra la Laura.
LAURA: Ei!
UN MISERABLE: Ja pots passar!
LAURA: No hi és, el geni?
UN MISERABLE: No, ha marxat.
LAURA: Últimament passen coses una mica estranyes, no?
UN MISERABLE: He, he, he.
LAURA: He, he, he.
La Laura i un miserable es freguen les mans.
UN MISERABLE: Què, la fem passar o què?
LAURA: Sí.
La Laura s’acosta a un costat de l’escenari.
LAURA: Pst! Pst! Leanan! Leanan!
Entra la Leanan.
LEANAN: Hola!
UN MISERABLE: Hola!
LAURA: Què tal?
LEANAN: Molt bé!
Però de cop i volta la Laura i un miserable es llancen sobre la Leanan.
LEANAN: Hola! Eh? Eh! Què feu? Què feu!
La Laura i un miserable lliguen la Leanan.
LEANAN: Deixeu-me!
La Laura treu una càmera.
UN MISERABLE: Vols dir que està bé, això de gravar-ho?
LAURA: No pateixis. És que em dóna morbo.
UN MISERABLE: Està bé, està bé…
LEANAN: Què em voleu fer? Deslligueu-me, sisplau!
UN MISERABLE: Sht! Tu a callar!
LEANAN: Per què? Deixeu-me! On és l’home croqueta? Home croqueta!
LAURA: L’home croqueta no hi és!
UN MISERABLE: I no vindrà!
LEANAN: Ai…
LAURA: I ara…. moriràs, Leanan…
LEANAN: No! No! Sóc massa encantadora per morir! Sóc la musa del surrealisme quotidià! Duc calcetes negres! Sóc la diva del Paint! No puc morir!
LAURA: Sí que moriràs! Perquè ho dic jo! Moriràs amb una tècnica milenària… La tècnica de la mort! Som-hi, miserable!
UN MISERABLE: Som-hi!
LEANAN: Noooo!
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
LEANAN: Eh?
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
Un quart d’hora després…
LAURA: Mor!
UN MISERABLE: Mor!
LAURA: Sht! Calla, calla, em sembla que ja s’ha mort…
UN MISERABLE: N’estàs segura?
LAURA: Sí, mira… Ha tancat els ulls
UN MISERABLE: Potser dorm… Ho comprovem?
LAURA: No… Hem de tenir fe en la tècnica. Au, anem a fer un cafè.
UN MISERABLE: Anem.
…
(continua)
[@more@]
Qui s’han cregut que som, nosaltres!