Quan arriben a l’Afganistan (evidentment han passat per l’Hindu Kush) el geni de la llàntia recluta un milió d’afganesos que estan tips dels uns i dels altres.
ELS AFGANESOS: Amb tu ens divertirem!
I mentre els almogàvers avancen per les muntanyes afganeses, el geni de la llàntia fa una petita incursió al Paquistan per intentar reclutar uns quants paquistanesos.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Paquistanesos! Voleu venir amb mi?
ELS PAQUISTANESOS: No!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Per quin motiu?
ELS PAQUISTANESOS: No en tenim ganes!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: I què voleu fer?
ELS PAQUISTANESOS: Quedar-nos aquí, al nostre país, que és molt bonic. La gent es pensa que els musulmans només viuen al desert. I no és veritat.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: D’acord, d’acord. Jo no vull forçar a ningú.
Riures per sota el nas.
ELS PAQUISTANESOS: Quina feinada que estàs fent, eh?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sí.
ELS PAQUISTANESOS: N’hi ha que et veuen com un líder religiós.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Doncs s’equivoquen.
ELS PAQUISTANESOS: Ja ho sabem.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Només hi ha un líder, oi?
ELS PAQUISTANESOS: Sí.
Riures per sota el nas.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Aquest any em sembla que faré el ramadan.
ELS PAQUISTANESOS: Ah sí?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Potser.
ELS PAQUISTANESOS: Ja ens ho explicaràs, doncs.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Molt bé.
ELS PAQUISTANESOS: A reveure!
I el geni torna amb els almogàvers i continuen avançant junts cap a l’oest.
I un cop arriben al que ara és Pèrsia el geni de la llàntia es treu una altra bomba atòmica de la butxaca i la llança sobre Teheran.
Un miserable li pregunta:
UN MISERABLE: Geni, quin criteri utilitzes a l’hora de destruir ciutats?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No utilitzo cap criteri.
UN MISERABLE: Vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Bé, potser sí…
UN MISERABLE: A mi m’agradaria saber-ho…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Destrueixo les que em sembla que he de destruir.
UN MISERABLE: Què vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que hi ha ciutats que quan hi penso me les imagino destruïdes. I ja està.
I continuen avançant.
Fins que el geni de la llàntia, un miserable i els quatre milions d’almogàvers comencen a travessar Mesopotàmia, i el desert, i la terra dels mil noms, i veuen que tot està ple d’homes armats.
UN MISERABLE: Aquí no hi intervens?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què?
UN MISERABLE: No reparteixes justícia?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ja se n’encarreguen ells, em sembla.
UN MISERABLE: Vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: I tant! Per què lluiten? Jo crec que ja ni se’n recorden.
UN MISERABLE: Segurament.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Això és justícia!
UN MISERABLE: Hauries d’escriure un llibre de filosofia política.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ja ho faré.
I continuen avançant sense intervenir ni repartir justícia fins que arriben a la ciutat de Tir.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Demà ens embarcarem.
UN MISERABLE: Cap on?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No ho acabo de saber.
UN MISERABLE: No ho saps?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No.
UN MISERABLE: No ho entenc.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo tampoc.
UN MISERABLE: No em facis riure!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Això no fa riure!
UN MISERABLE: Però geni… No t’entenc…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què vols dir?
UN MISERABLE: Que fuges d’alguna cosa?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No!
UN MISERABLE: I doncs a què treu cap, tant de viatge?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Anem endavant!
UN MISERABLE: Sí, però…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que no t’agrada?
UN MISERABLE: Sí, esclar, però…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No entenc com em pots preguntar això!
UN MISERABLE: No t’enfadis!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No ho entenc…
UN MISERABLE: Perdona…
I quan torna a sortir el sol el geni de la llàntia, un miserable i els quatre milions d’almogàvers despleguen veles i naveguen cap a l’oest.
I en un dels molts moments d’avorriment de la llarga travessia un miserable pregunta al geni de la llàntia:
UN MISERABLE: Per cert, geni… Tu d’on ets? D’on has sortit?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo sóc d’un país que ja no existeix.
UN MISERABLE: Què vols dir que ja no existeix?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que va desaparèixer.
UN MISERABLE: Desaparèixer? Com pot desaparèixer, un país?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Vols que t’ho expliqui?
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ai…
I el geni de la llàntia sospira.
I un miserable també.
Fins que arriben a Roma i es posen molt contents.
Roma!
Roma!
I el geni de la llàntia, amb l’ajut dels almogàvers i dels seus poders suprems, restableix l’imperi romà.
I continuen.
I quan arriben a la Península veuen que els moros han tornat a ocupar les seves terres. I el geni de la llàntia recluta un milió de moros i els hi diu:
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Almogàvers! La nostra oportunitat no s’ha acabat!
ELS ALMOGÀVERS: Què vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que hem de continuar!
I el geni expulsa els moros de la Península altre cop.
ELS MOROS: No hi ha dret!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calleu! Esteu en terres de l’imperi! Respecteu les seves fronteres o convertiu-vos a la religió de la natura!
ELS MOROS: T’has tornat boig!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calleu!
I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen l’estret de Gibraltar.
UN MISERABLE: Geni…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!
I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen el desert.
UN MISERABLE: Geni…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!
I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen la sabana.
UN MISERABLE: Geni…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!
[@more@]
