Diumenge (9)

Quan arriben a l’Afganistan (evidentment han passat per l’Hindu Kush) el geni de la llàntia recluta un milió d’afganesos que estan tips dels uns i dels altres.

ELS AFGANESOS: Amb tu ens divertirem!

I mentre els almogàvers avancen per les muntanyes afganeses, el geni de la llàntia fa una petita incursió al Paquistan per intentar reclutar uns quants paquistanesos.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Paquistanesos! Voleu venir amb mi?

ELS PAQUISTANESOS: No!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Per quin motiu?

ELS PAQUISTANESOS: No en tenim ganes!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: I què voleu fer?

ELS PAQUISTANESOS: Quedar-nos aquí, al nostre país, que és molt bonic. La gent es pensa que els musulmans només viuen al desert. I no és veritat.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: D’acord, d’acord. Jo no vull forçar a ningú.

Riures per sota el nas.

ELS PAQUISTANESOS: Quina feinada que estàs fent, eh?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sí.

ELS PAQUISTANESOS: N’hi ha que et veuen com un líder religiós.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Doncs s’equivoquen.

ELS PAQUISTANESOS: Ja ho sabem.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Només hi ha un líder, oi?

ELS PAQUISTANESOS: Sí.

Riures per sota el nas.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Aquest any em sembla que faré el ramadan.

ELS PAQUISTANESOS: Ah sí?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Potser.

ELS PAQUISTANESOS: Ja ens ho explicaràs, doncs.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Molt bé.

ELS PAQUISTANESOS: A reveure!

I el geni torna amb els almogàvers i continuen avançant junts cap a l’oest.

I un cop arriben al que ara és Pèrsia el geni de la llàntia es treu una altra bomba atòmica de la butxaca i la llança sobre Teheran.

Un miserable li pregunta:

UN MISERABLE: Geni, quin criteri utilitzes a l’hora de destruir ciutats?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No utilitzo cap criteri.

UN MISERABLE: Vols dir?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Bé, potser sí…

UN MISERABLE: A mi m’agradaria saber-ho…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Destrueixo les que em sembla que he de destruir.

UN MISERABLE: Què vols dir?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que hi ha ciutats que quan hi penso me les imagino destruïdes. I ja està.

I continuen avançant.

Fins que el geni de la llàntia, un miserable i els quatre milions d’almogàvers comencen a travessar Mesopotàmia, i el desert, i la terra dels mil noms, i veuen que tot està ple d’homes armats.

UN MISERABLE: Aquí no hi intervens?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què?

UN MISERABLE: No reparteixes justícia?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ja se n’encarreguen ells, em sembla.

UN MISERABLE: Vols dir?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: I tant! Per què lluiten? Jo crec que ja ni se’n recorden.

UN MISERABLE: Segurament.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Això és justícia!

UN MISERABLE: Hauries d’escriure un llibre de filosofia política.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ja ho faré.

I continuen avançant sense intervenir ni repartir justícia fins que arriben a la ciutat de Tir.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Demà ens embarcarem.

UN MISERABLE: Cap on?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No ho acabo de saber.

UN MISERABLE: No ho saps?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No.

UN MISERABLE: No ho entenc.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo tampoc.

UN MISERABLE: No em facis riure!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Això no fa riure!

UN MISERABLE: Però geni… No t’entenc…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Què vols dir?

UN MISERABLE: Que fuges d’alguna cosa?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No!

UN MISERABLE: I doncs a què treu cap, tant de viatge?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Anem endavant!

UN MISERABLE: Sí, però…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que no t’agrada?

UN MISERABLE: Sí, esclar, però…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No entenc com em pots preguntar això!

UN MISERABLE: No t’enfadis!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: No ho entenc…

UN MISERABLE: Perdona…

I quan torna a sortir el sol el geni de la llàntia, un miserable i els quatre milions d’almogàvers despleguen veles i naveguen cap a l’oest.

I en un dels molts moments d’avorriment de la llarga travessia un miserable pregunta al geni de la llàntia:

UN MISERABLE: Per cert, geni… Tu d’on ets? D’on has sortit?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo sóc d’un país que ja no existeix.

UN MISERABLE: Què vols dir que ja no existeix?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que va desaparèixer.

UN MISERABLE: Desaparèixer? Com pot desaparèixer, un país?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Vols que t’ho expliqui?

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ai…

I el geni de la llàntia sospira.

I un miserable també.

Fins que arriben a Roma i es posen molt contents.

Roma!

Roma!

I el geni de la llàntia, amb l’ajut dels almogàvers i dels seus poders suprems, restableix l’imperi romà.

I continuen.

I quan arriben a la Península veuen que els moros han tornat a ocupar les seves terres. I el geni de la llàntia recluta un milió de moros i els hi diu:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Almogàvers! La nostra oportunitat no s’ha acabat!

ELS ALMOGÀVERS: Què vols dir?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que hem de continuar!

I el geni expulsa els moros de la Península altre cop.

ELS MOROS: No hi ha dret!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calleu! Esteu en terres de l’imperi! Respecteu les seves fronteres o convertiu-vos a la religió de la natura!

ELS MOROS: T’has tornat boig!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calleu!

I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen l’estret de Gibraltar.

UN MISERABLE: Geni…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!

I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen el desert.

UN MISERABLE: Geni…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!

I el geni de la llàntia, un miserable i els cinc milions d’almogàvers travessen la sabana.

UN MISERABLE: Geni…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Calla!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.