Dilluns (4)

Hermes es troba amb Joaquim Ruyra.

[@more@]

HERMES: Escolti…

JOAQUIM RUYRA: Digui.

HERMES: No, perdoni, és que és el primer cop que baixo…

JOAQUIM RUYRA: El primer i l’últim, m’imagino.

HERMES: Què vol dir?

JOAQUIM RUYRA: Home, doncs que aquí entrar s’hi entra, ja ho crec, però el que és sortir…

HERMES: Escolti, que jo sóc un déu!

JOAQUIM RUYRA: Un déu?

HERMES: Sóc Hermes, concretament. No veu una llum especial al meu voltant?

JOAQUIM RUYRA: Una llum? Què vol que li digui…

HERMES: Aviam, aviam…

JOAQUIM RUYRA: Sí.

HERMES: Vostè fa temps que hi és, aquí?

JOAQUIM RUYRA: No ho sé.

HERMES: Com que no ho sap?

JOAQUIM RUYRA: És que aquí el temps no passa, aquí tothom té la sensació com si s’hagués mort fa mig minut.

HERMES: Mmmmm… A mi no em passa…

JOAQUIM RUYRA: Potser és que no està mort. No ha dit que és un déu?

HERMES: Sóc Hermes! De veritat que no em coneix?

JOAQUIM RUYRA: Esclar, que el conec!

HERMES: I llavors per què em fa ballar el cap?

JOAQUIM RUYRA: Jo?

HERMES: Aviam, aviam, li explico. He vingut a buscar un miserable.

JOAQUIM RUYRA: Un miserable?

HERMES: Sí.

JOAQUIM RUYRA: Aquí n’hi ha molts, de miserables…

HERMES: Déu meu, i com m’ho faré, jo, per trobar el meu?

JOAQUIM RUYRA: Vostè sabrà.

HERMES: Vostè els coneix, aquests paratges?

JOAQUIM RUYRA: Prou.

HERMES: Doncs acompanyi’m.

JOAQUIM RUYRA: D’acord.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Dilluns (4)

  1. i trobarà a l’un miserable? estem espectorants…
    (cof! cof!)

Els comentaris estan tancats.