Camacurts i ballarics

El President de la Generalitat, Jose Montilla, s'ha permès somriure durant el discurs de Woody Allen (perdó, Quim Monzó) a la Fira de Frankfurt. També han somrigut, i fins i tot rigut, la resta de presents. El discurs ha insultat d'una manera molt suau (inocua) les centenes i desenes i unitats d'encorbatats que omplien la sala amb aquell seu estil tan característic, exclusiu dels adaptats a les situacions més insostenibles, els grans triomfadors. Quants quilos i quilos de cartolines, diapositives i dissenyadors no deuen haver calgut per armar aquest espectacle! Si servís d'alguna cosa… Però servirà, servirà. Servirà per veure que no ha servit de res. Monzó! Haguessis contribuït molt més al reconeixement de la cultura catalana amb un Kalashnikov! Fixa't que no en parla ni Libertad Digital! Si Ramon Llull aixequés el cap es fotria un tret.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.