Hermes i Joaquim Ruyra passegen per l’infern.
[@more@]
HERMES: No m’ho imaginava pas així, això…
JOAQUIM RUYRA: Què vol dir?
HERMES: No sé, ho veig molt, com li ho diria…
JOAQUIM RUYRA: Modern?
HERMES: Modern?
JOAQUIM RUYRA: Poc clàssic?
HERMES: No l’entenc.
JOAQUIM RUYRA: És igual.
HERMES: Vull dir que… Ja sé que sóc un déu, i que potser hauria de saber com és l’infern, però no sé… La veritat és que no me l’imaginava pas així.
JOAQUIM RUYRA: Com se l’imaginava?
HERMES: No me l’imaginava, aquest és el problema.
JOAQUIM RUYRA: Ja l’entenc.
HERMES: A vostè no el va sorprendre?
JOAQUIM RUYRA: Una miqueta.
HERMES: Vull dir totes aquestes galeries, aquesta immensitat… Aquesta sensació d’estar en un lloc infinit…
JOAQUIM RUYRA: No és una sensació… L’infern realment és infinit.
HERMES: Però l’infern no és sota terra? No té uns límits com la terra?
JOAQUIM RUYRA: La terra té límits?
HERMES: Home…
JOAQUIM RUYRA: En tot cas ja li dic que a l’infern no hi trobarà cap límit.
HERMES: I com ho sap, vostè?
JOAQUIM RUYRA: Perquè l’he recorregut.
HERMES: Què? Com el pot haver recorregut, si diu que és infinit?
JOAQUIM RUYRA: És difícil d’explicar.
HERMES: No sé què dir…
JOAQUIM RUYRA: Potser quan es mori ho sabrà.
HERMES: Però si jo no em puc morir!
JOAQUIM RUYRA: Llavors no ho sabrà mai.
HERMES: Aquí hi ha una cosa que no em quadra. Com és que sóc aquí?
JOAQUIM RUYRA: Perquè és un déu, no? A vostè no li cal estar mort per venir aquí.
HERMES: Esclar.
JOAQUIM RUYRA: No deia que ha vingut a buscar un miserable?
HERMES: Exacte. I de fet ja estic fent tard.
JOAQUIM RUYRA: Tard?
HERMES: Vull dir que l’he de trobar el més aviat possible.
JOAQUIM RUYRA: I no té cap dada sobre aquest miserable?
HERMES: Es veu que és un que va contribuir a destruir el món.
JOAQUIM RUYRA: Destruir el món?
HERMES: Una mica.
JOAQUIM RUYRA: N’hi ha molts, d’aquests, també…
HERMES: Es veu que ho va fer en companyia d’un geni de la llàntia…
JOAQUIM RUYRA: Mmmmm… Em sona, això… Em sembla que n’he sentit parlar.
HERMES: Sí?
JOAQUIM RUYRA: Sí. Vingui per aquí.
