Llum a l’escenari. Se sent un soroll llunyà. S’acosta. S’acosta. S’acosta. Ja és a prop. Entra. Un individu que ja comença a semblar un avi amb una corona de tortell de Reis, amb una moto elèctrica de joguina que també li van dur els Reis. Travessa l’escenari molt a poc a poc. La moto fa el soroll d’una d’aquelles motos elèctriques de joguina que cada cop (afortunadament) es veuen menys: arrossegat, impotent, molest. L’individu travessa l’escenari a poc a poc. Quan és a punt de sortir per l’altra banda, entra tota una gernació de personatges que va darrere seu: sembla talment la processó de Corpus: militars, bisbes, periodistes, funcionaris… Quan han acabat de passar tots, l’escenari s’enfosqueix.
[@more@]
