UN MISERABLE: Geni, és veritat que t’has menjat la Leanan?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No diguis bestieses.
UN MISERABLE: És que hi ha tota una sèrie de rumors…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No en facis cas.
UN MISERABLE: És que…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No en facis cas!
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: …
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Vinga, anem per feina.
UN MISERABLE: Anem.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Tu diràs.
UN MISERABLE: Una pregunta…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Digues.
UN MISERABLE: No t’enfadis, eh?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Digues…
UN MISERABLE: No podríem liquidar tota la família innominable de cop?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Mmmmm… Sí.
UN MISERABLE: Què?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que sí, home, que sí.
UN MISERABLE: De veritat?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sí!
UN MISERABLE: No m’ho puc creure.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: És que estic molt fart de tot.
UN MISERABLE: Què vols dir?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que això s’acaba.
UN MISERABLE: No t’entenc…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Aviam, anem per ordre. Que passi la família innominable.
UN MISERABLE: Els afusellem a tots?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No, jo crec que serà més divertit si els fiquem a tots al iot i els enfonsem a sota l’illa de Cabrera.
UN MISERABLE: Sí!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que passin doncs.
UN MISERABLE: Visca!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Quants són?
UN MISERABLE: No ho sé, molts.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: ¡Que passin tots els innominables de todos los santos, grans i petits, amb els respectius marits i familiars, servents, aduladors i periodistes!
UN MISERABLE: I els súbdits?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Anem per ordre… Tampoc no hi cabrien.
UN MISERABLE: D’acord.
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que pugin tots!
I unes cinc mil persones pugen a un iot que no té capacitat ni per cinquanta. A l’altura de l’illa de Cabrera, després de navegar amb força dificultats, el iot s’enfonsa pel seu propi pes i s’endú avall, enmig de les grans angoixes, dolors i patiments que la mort per ofegament provoca, tota aquesta patuleia indesitjable.
UN MISERABLE: Visca el geni de la llàntia!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: S’ha acabat!
UN MISERABLE: Sí!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: S’ha acabat!
UN MISERABLE: Sí!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No!
UN MISERABLE: Què?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que s’ha acabat!
UN MISERABLE: Sí!
EL GENI DE LA LLÀNTIA: No m’entens…
UN MISERABLE: Què?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que s’ha acabat! Que no hi ha haurà més afusellaments!
UN MISERABLE: Com?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que ja n’hi ha prou!
UN MISERABLE: No ho entenc… Què vol dir que no hi haurà més afusellaments?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que no hi haurà més afusellaments.
UN MISERABLE: I tots els afusellables que no hem afusellat?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Continuaran sent afusellables.
UN MISERABLE: Sí, però la gent pensarà que…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: La gent que pensi el que vulgui!
UN MISERABLE: Però és que ens quedava tanta feina…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: S’ha acabat!
UN MISERABLE: No pot ser…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Estic molt enfadat!
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Prou!
I el geni de la llàntia comença a tremolar i créixer i créixer sense cap mena de dubte, desmesuradament.
[@more@]
Plas plas plas plas!!!!
I el públic, afusellable, és un clamor d’aplaudiments i al·leluies mentre baixa el teló, barreja de satisfacció per l’obra i alleujament per haver salvat la vida.
Si senyor! Apoteosic! Ole, ole! Torero!
com que als russos els van afusellar tots juntets i de cop és una sort que als innominables de casa els hagis ofegat, si no seria tengui…
Bonsiur, mesiu. Che súi tré suru de vu vuar. Ma.. Che sta succedendo!! Ho paura!
(ens asseiem a un bar, així m’expliques què està passant i em tranquil·litzo. Ve el cambrer)
Garsón, ún café natür. E anche rabajiils.
Uí madmuasel.
E mua.. Tuélf rabajills. Sempre tuélf. Ché fein.
Natürelmán, mesiu.
(el cambrer se’n va)
Che vudré un chapó de feutr. E ün per de gan pur dam.
La mod é de metr ün plüm pleureus.
Uí.
(després d’uns minuts de conversa intranscendental)
Ho paura.
Uai?
Che ne comprán pas. Questa cosa… con il genio… Mecardaunxicdepor.
Pse..
(el cambrer torna)
I rabajiils.
Grazie
Danke
(el cambrer marxa)
Miserable
Che?
Ecuté-mua
Sì. Che vu secut.
Che quelque chos a vu dir..
Che cosa?
Però m’has de prometre una cosa
Che cosa?
… Voglio una cartulina
Ja…
Vale. Doncs t’ho dic.
Dimmi
…
…
També tinc la guia de conversación Español-Francés con pronunciación!!!!!!!
(ufs, em sembla que no m’havia estat mai tanta estona per escriure un comentari.. i que al final sortís tan estúpid… però aquest post s’ho mereix! no la meva estupidesa.. sinó el temps dedicat per escriure’t el comentari)
No hi haurà més afusellaments? quina decepció. Bé, ja ho diu el geni: «continuaran sent afusellables».