Diumenge (1)

El geni de la llàntia s’ha fet molt i molt gros. Ja no tremola. Durant molta estona ha tingut els ulls tancats però just en aquest precís moment els està obrint.

UN MISERABLE: Geni! Geni! Què t’ha passat?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ouuuuuuuuuuuuu!

UN MISERABLE: Eh?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ou!

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Su-rut-su-mah…

UN MISERABLE: Què?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ha-fen-de-ken…

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Harames-meremes…

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Derelem-berelem…

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sarafak-maramak…

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Gue-dem-be-lah!

UN MISERABLE: Geni! Geni! Què passa?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: SU-RUT-SU-MAH!

UN MISERABLE: Ah!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: HA-FEN-DE-KEN!

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: HARAMES-MEREMES!

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: DERELEM-BERELEM!

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: SARAFAK-MARAMAK!

UN MISERABLE: …

EL GENI DE LA LLÀNTIA: GUE-DEM-BE-LAH!

UN MISERABLE: Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Comença la ira del geni de la llàntia.

I el geni de la llàntia comença a caminar aixafant tot el que troba. Campi qui pugui!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Diumenge (1)

  1. Campi qui pugui. A un ésser que ha afusellat tant, és millor no buscar-li les pessigolles.

Els comentaris estan tancats.