MAHOMA: És increïble que els que diuen que creuen en mi s’indignin pel fet de veure un dibuix meu. La veritat és que no ho entenc. D’acord que jo mateix vaig dir que això no es podia fer, però sembla mentida que encara no hagin interpretat que ho deia per modèstia—sobretot perquè em feia una mica de vergonya. A mi també m’agradaria tenir una estàtua com la del Cristo Rei de Rio de Janeiro, ja ho crec. D’acord que no acostumo a dur bombes al cap, però un retrat així tipus Sacre Coeur sí que me’l podrien fer. Sembla mentida que no facin gairebé res del que dic i que en canvi s’indignin per uns dibuixets de pa sucat amb oli. El tema del Ramadà, per exemple. Jo vaig dir que no es pot menjar durant quaranta dies… I va i els tios mengen de nit! Si em fan la pirula amb això, per què no interpreten una mica més i em fan algun retrato?
[@more@]
A mi el que m’indigna és la gent que no respecta els drets humans i d’aquest grup els que m’indignen encara més són els que, a sobre, aprofiten una xorrada per dominar les masses. No has representaràs a Mahoma, no mataràs, no violaràs, no t’aprofitaràs del companys … o és que s’han reduit les obligacions, de cop i volta?