Recordem que són xampinyons aquells que:
—No saben trobar semblances entre
dues coses idèntiques, no saben discernir dues coses absolutament
diferents i, per tant, no saben fer una o amb un canut (veieu
l’etimologia de la setmana passada).
Dit això, cal afegir que:
—Els xampinyons, com a bolets, són insignificants si els comparem en magnitud amb d’altres.
—Són xampinyons mentre són vius.
—Un cop morts es transformen
(principi de conservació de la matèria) en condiment o en salses per
amanir plats, i generalment deixen anar espores que donen lloc a nous
xampinyons.
Això vol dir que:
—Els xampinyons, com a insignificants
que són, no poden ocupar alts càrrecs: que a ningú li passi pel cap dir
que George Bush és un xampinyó, el seu càrrec no li ho permet: sí que
ho pot ser en canvi el seu germà Jeb Bush—tampoc ho era l’Aznar fa un
parell d’anys: ara sí que ho és, ja que no és el mateix ser president
d’un govern que professor de Georgetown, sota el criteri
d’insignificància.
—Els xampinyons han de ser vius:
que a ningú li passi pel cap dir que Felip V és un xampinyó: tot i que
no es pot dubtar que ho va ser, això sí, fins que va ser rei, a partir
d’aleshores el càrrec no li ho permetia.
—Com que la xampinyologia accepta el principi de conservació de la matèria (per transformació)
cal pensar que la xampinyonitat de Felip V la manté algú: en aquest cas, com és obvi,
Felip VI (el borbó actual), que serà xampinyó fins que arribi a Rei, pel principi d’insignificància, i que seguirà sense ser-ho si passa per la guillotina, ja que donada aquesta
circumstància és molt possible que deixi de ser viu, de manera que
tampoc podrà ser xampinyó i la seva xampinyonitat se la quedarà algú
altre.
Fins aquí ha parlat la ciència.
[@more@]
Es pot deixar de ser xampinyó per deixar de no ser rei? Interessant, interessant.