La paritat

UN MISERABLE: Una de les aberracions més grans de la democràcia és la «paritat». Els càrrecs no els ocupen «els que més valen» sinó «els homes que més valen» o «les dones que més valen». Un dels grans logros del govern actual (el de Madrid—el de Catalunya—el de l’ajuntament—el de l’escala) és la «paritat»: hi ha tants homes com dones, o el que no és el mateix, tantes dones com homes. I això no pas per casualitat, sinó per una llei no escrita (espero) que impedeix que al govern hi hagi més homes que dones. La «paritat» imposa la «igualtat» de manera que els polítics amb les seves dentadures es puguin congratular del seu sentit indiscutible de justícia. Però heus aquí la prova realment indiscutible de la mentida que tot això suposa: les dones sempre ocupen els mateixos càrrecs i no diuen res ni de la policia ni dels soldats ni dels diners ni de les fàbriques. Un miserable considera que les coses o es fan ben fetes o no es fan. Si es vol paritat, s’imposa una paritat de veritat, i es fan torns i es va fent el joc de les cadires… Però si no es vol paritat (perquè la gent em sembla que el que vol és que no l’enganyin, no que l’enganyin el mateix nombre d’homes que de dones) no cal fer tants jocs de mans per intentar fer veure coses que no són.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: La paritat

  1. karbeis diu:

    Tens tota la raó. El que passa és que si dius en veu alta que fer una llei d’aquest tipus només serveix per fer contents als ignorants, als imbècils i a les feministes que no s’afeiten et titllen de masclista.

    I és que els homes i les dones NO SOM IGUALS per molt que algú s’entesti a creure-ho així. I no és tant simple com que a mi m’agraden els cotxes, i a la meva dona els bolsos. Parlo del que interessa a un home i a una dona. I de les coses que, per “configuració” pot fer un home i no una dona.

    Una “camionera” fa lleig. N’he vist alguna, i és més vasta que llenguado amb salsa de xoriço. De la mateixa manera, sempre hem vist “llevadores”, però mai “llevadors”. Els perruquers acostumen a ser gais… no sé, això de “imposar” la paritat és anar contra natura.

  2. Karbeis, tu en quin món vius??? Una camionera no fa lleig. El que fa lleig és el que la critica quan ella es guanya la vida dignament. No tots els perruquers són gais, simplement, hi ha gais que són perruquers i d’altres camioners…

    El que és anar contra natura és precisament que a les dones només se’ls doni les carteres d’educació i cultura i les d’economia se la queden els homes. El que és anar contra natura és pensar que els homes són incapacitats mentals i físics per cuidar de la família o per fer de llevadors. Perquè si poden ser ginecòlegs també poden ser llevadors.

    El que és anar contra natura és no permetre que el cervell evolucioni i, per tant, donar per vàlides i inamovibles les lleis que ens han regit sempre.

    Mira Judes, tant dolent que l’havíem fet, potser no ho era tant.

    Perdona si t’has sentit atacat, però és que sóc dona i em molesta que ens etiquetin. Podem ser presidentes el que passa és que no interessa…. bueno, no interessa als que no volen anar “contra natura?” és a dir, als que no volen competència.

  3. karbeis diu:

    Tempus Fugit,

    Probablement no m’he sabut explicar. Els homes i les dones NO SOM IGUALS. Això és innegable.
    Tot i que hi ha dones que fan culturisme, no és normal que una dona fagi feines “pesades”, on s’arrossegui pes. No et dic que em sembli malament: és que físicament, una dona no està feta per carretejar sacs. S’agobiaria.

    Que un home pot fer de llevador? Si, i tant. Que em semblaria malament? No, gens. Però digue’m una cosa: quants llevadors i quantes camioneres coneixes? I t’has parat a pensar perquè?

    Doncs això és el que dic jo: NO SOM IGUALS. I hi ha feines on hi ténen més tirada els homes, i feines on hi ténen més tirada les dones. Per ser president o ministre d’economia tant val un home que una dona. No és una qüestió d’intel.ligència o de ser millor un home que una dona. És, simplement, que per naturalesa, hi ha una sèrie de feines (o estudis) que se’ls dóna millor als homes i una altres que se’ls dóna millor a les dones.

    Jo vaig estudiar Economia (com a ciència pura). I els sopars de classe els anomenàvem “la festa de la titola”: A la meva classe hi havia 5 o 6 dones, i la resta erem homes. A la carrera “cosina” d’Administració i Direcció d’empreses, així com a Empresarials, la cosa anava més fifty fifty. La meva dona, en canvi, és farmacèutica, i a la seva classe hi havia més dones que homes. Moltes més. Va com va. I això ni és ser masclista, ni feminista ni res: és el que hi ha.

    I si algú ho vol negar, va contra natura. No crec que algú es pugui escandalitzar o sorprendre tant per llegir això que dic que, d’altra banda, és una evidència constatable.

  4. karbeis diu:

    Ah… es clar, “destruïmelpatriarcat”… téns raó. I abans de que jo nasqués, de qui n’era la culpa?

Els comentaris estan tancats.