Diumenge (5)

El geni de la llàntia, un miserable i el milió d’almogàvers han arribat a Sòria. Per què a Sòria? Només el geni ho sap…

Però ara que per fi s’ha fet de nit mireu que bonic de veure’ls tots dormint després de la llarga i dura marxa que els ha dut de Barcelona fins a Sòria en només dos o tres dies, mireu que bonic de veure com, ara que ja comença a sortir el sol, un per un van desvetllant-se, obrint els ulls, enlluernant-se amb el que poden veure al seu voltant, camps de Castella, camps de Castella amb la seva terra blanca i vermella, i vermella i blanca, i negra i vermella, amb les seves ondulacions infinites i els seus cels profunds, mireu com van despertant-se l’un darrere l’altre fins que es desperta un miserable i amb la primera llum del dia descobreix la immensa silueta del geni de la llàntia retallant-se sobre el cel blanc de l’albada, i diu:

UN MISERABLE: Geni! Ja estàs despert?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo mai no dormo.

UN MISERABLE: I doncs què fas aquí assegut? En què penses?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Dubto en quin moment precís vull fer una cosa que vull fer.

I just en aquell bonic moment que el sol acaba de sortir i les ones de tots els raigs iluminen el seu rostre inescrutable, el geni de la llàntia es posa dret, es treu una bomba atòmica de la butxaca i la llança (talment com si fos una pedra) sobre Madrid.

La destrucció de Madrid és absoluta. El geni de la llàntia havia calculat exactament les quilotones perquè la ciutat fos destruïda i així ha estat.

I llavors diu:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Bon dia, almogàvers!

ELS ALMOGÀVERS: Bon dia!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Madrid ha sigut destruïda!

ELS ALMOGÀVERS: Visca!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Teniu gana?

ELS ALMOGÀVERS: Una mica!

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Doncs teniu!

I el geni es treu el gran tupper amb escalivada que porta a la butxaca i els en hi serveix per esmorzar.

I un cop tothom ha quedat tip, el geni diu:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Almogàvers! Avui és un gran dia! M’heu d’ajudar a extendre el meu missatge! Avanceu cap a totes les direccions de la Península! Que no quedi ningú viu!

I durant tot el dia, i la nit, i un altre dia, i una altra nit, i un altre dia, els almogàvers degollen, un per un, tots els habitants d’Espanya i Portugal sense cap pressa, ordenadament, casa per casa, matant a cada membre de cada família per edat, de petit a gran, perquè cadascun pateixi més que l’altre fins que ja no en quedi cap.

I mentrestant un miserable diu al geni:

UN MISERABLE: Geni, vols dir que és necessària, tanta crueltat?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Crueltat? Què vols dir?

UN MISERABLE: Això de matar tothom, indiscriminadament…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Indiscriminadament? Què vol dir indiscriminadament?

UN MISERABLE: Sense fer cap diferència…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Exacte! Sense fer cap diferència!

UN MISERABLE: No t’entenc…

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Jo sí que no t’entenc!

I mentrestant els exèrcits d’Espanya i Portugal es reuneixen per intentar aturar el geni de la llàntia. Però el geni els aixafa. Ja poden anar enviant tancs, i avions, i disparant coets (és comprensible: és una qüestió de vida o mort) que el geni els va aixafant a tots com si fossin mosques, com si fossin mosquits. Amb quina gran facilitat el geni aixafa els soldadets! Gairebé no és ni violent.

Un cop els almogàvers han eliminat tots els habitants de la Península, es repleguen a Sagres, a l’extrem sudoccidental del continent.

El geni, que quan ells arriben ja és allà esperant-los, diu:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Almogàvers! Estic molt content de tots vosaltres! La vostra tenacitat és exemplar! La fredor amb la qual heu actuat és digna dels més grans elogis! Però heu de saber que no tothom ho veurà així! Molta gent pensarà que tot plegat és una cosa incompresible! Molta gent pensarà que tot plegat no és res més que una mentida! Però no! L’únic problema és que no hi ha ningú capaç d’entendre-ho (possiblement perquè no hi ha ningú que ho sigui capaç d’explicar)! Però no patiu! El que compta són els fets! Pel que fa a vosaltres, sóc del coneixement que heu adquirit grans riqueses, en la vostra campanya per Espanya i Portugal! Espero que en gaudiu!

I els almogàvers:

ELS ALMOGÀVERS: Visca!

A continuació, i mentre els almogàvers sopen animadament sota la llum de la lluna, el geni de la llàntia i un miserable es retiren del grup i tot parlant i passejant arriben al cap de Sant Vicenç, al costat del gran monument a Dom Henrique o Navegador que hi ha la punta, que admiren una estona, i un miserable diu:

UN MISERABLE: I ara què, geni?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ara?

UN MISERABLE: Sí.

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ens embarquem.

I l’endemà al matí el geni de la llàntia, un miserable i el milió d’almogàvers s’embarquen i naveguen fins a les illes Canàries. I allà fondegen i desembarquen a la platja. Fins que al cap de dos o tres dies un miserable diu:

UN MISERABLE: Què hi fem aquí?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Esperem els vents alisis.

UN MISERABLE: Anem a Amèrica?

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sí.

I mentre els vents alisis no apareixen i els almogàvers, tot s’ha de dir, es diverteixen com si estessin de vacances, a les Canàries hi van arribant negres (altrament anomenats subsaharians) i el geni de la llàntia els hi va donant escalivada. Fins que hi ha un moment que diu:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Negres! No aneu a Europa! Vingueu a Amèrica!

Però els negres diuen:

ELS NEGRES: A Amèrica es pensaran que som esclaus!

I el geni de la llàntia:

EL GENI DE LA LLÀNTIA: Que pensin el que vulguin! Si us manteniu al meu costat, els que es pensin que vosaltres sou esclaus es convertiran en esclaus vostres!

I el geni de la llàntia recluta un milió de negres. Més almogàvers!

I quan finalment comencen a bufar els alegres vents alisis, el geni de la llàntia, un miserable i els dos milions d’almogàvers s’embarquen cap a Amèrica.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.