El geni de la llàntia s’ha fet molt i molt gros. Ja no tremola. Durant molta estona ha tingut els ulls tancats però just en aquest precís moment els està obrint.
UN MISERABLE: Geni! Geni! Què t’ha passat?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ouuuuuuuuuuuuu!
UN MISERABLE: Eh?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ou!
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Su-rut-su-mah…
UN MISERABLE: Què?
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Ha-fen-de-ken…
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Harames-meremes…
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Derelem-berelem…
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Sarafak-maramak…
UN MISERABLE: …
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Gue-dem-be-lah!
UN MISERABLE: Geni! Geni! Què passa?
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: SU-RUT-SU-MAH!
…
UN MISERABLE: Ah!
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: HA-FEN-DE-KEN!
…
UN MISERABLE: …
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: HARAMES-MEREMES!
…
UN MISERABLE: …
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: DERELEM-BERELEM!
…
UN MISERABLE: …
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: SARAFAK-MARAMAK!
…
UN MISERABLE: …
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: GUE-DEM-BE-LAH!
…
UN MISERABLE: Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
…
EL GENI DE LA LLÀNTIA: Comença la ira del geni de la llàntia.
…
I el geni de la llàntia comença a caminar aixafant tot el que troba. Campi qui pugui!
[@more@]
Campi qui pugui. A un ésser que ha afusellat tant, és millor no buscar-li les pessigolles.