-
Entrades recents
Comentaris recents
- Antti Niemi Jersey en Crítica de cinema
- Un altre miserable en 300
- Air Jordans en A la recerca del xampinyó perfecte
- Lluís en 300
- LLuís en Simplificant
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu de l'autor: unmiserable
Dilluns (5)
Hermes i Joaquim Ruyra passegen per l’infern. [@more@] HERMES: No m’ho imaginava pas així, això… JOAQUIM RUYRA: Què vol dir? HERMES: No sé, ho veig molt, com li ho diria… JOAQUIM RUYRA: Modern? HERMES: Modern? JOAQUIM RUYRA: Poc clàssic? HERMES: … Continua llegint
Comentaris tancats a Dilluns (5)
Dilluns (4)
Hermes es troba amb Joaquim Ruyra. [@more@] HERMES: Escolti… JOAQUIM RUYRA: Digui. HERMES: No, perdoni, és que és el primer cop que baixo… JOAQUIM RUYRA: El primer i l’últim, m’imagino. HERMES: Què vol dir? JOAQUIM RUYRA: Home, doncs que aquí … Continua llegint
Dilluns (3)
Entra Hermes, desesperat. [@more@] HERMES: Zeus em matarà, Zeus em matarà… Em va dir que anés a buscar un miserable a l’infern i encara no he ni començat… Aviam, aviam… On era la porta de l’infern? Hermes va volant fins … Continua llegint
Comentaris tancats a Dilluns (3)
Dilluns (2)
Llamps i trons. [@more@] Entra Zeus. ZEUS: Hermes! Entra Hermes volant. HERMES: Què mana? ZEUS: Què et vaig dir? HERMES: … ZEUS: … HERMES: És que últimament estic molt enfeinat… ZEUS: … HERMES: … ZEUS: Ràpid! Tweet
Comentaris tancats a Dilluns (2)
Dilluns (1)
Cim de l’Olimp. [@more@] Entra Zeus, i després Hermes. ZEUS: Així, doncs, què dius que ha passat? HERMES: Ha sigut terrible, i encara no acabo d’entendre com és que no ho hem vist abans. ZEUS: Però digues, parla, què és … Continua llegint
Les indignacions d’un miserable
… Silenci. … Silenci. … Silenci. … [@more@] Tweet
Comentaris tancats a Les indignacions d’un miserable
Les indignacions de Jose Montilla
Entra el Montilla amb els seus informes i els seus botifarrons. MONTILLA: Eh! Silenci. MONTILLA: Eh! Silenci. MONTILLA: Jo que et volia dir una cosa… I el Montilla se’n va tot indignat. [@more@] Tweet
Comentaris tancats a Les indignacions de Jose Montilla
Les indignacions de l’Innominable
Entra l’Innominable en moto. INNOMINABLE: I’m still alive. Però llavors se li espatlla la moto. INNOMINABLE: Me cago en la democracia! I es queda parat sense saber què fer. INNOMINABLE: Si almenos hubiera un periodista, podria decir alguna cosa. I … Continua llegint
Comentaris tancats a Les indignacions de l’Innominable
Plagi
Gran sala de reunions. A les parets hi pengen còpies de quadres del XVIII. A les prestatgeries hi dormen greus coleccions d’obres clàssiques (totes molt ben enquadernades—de fet certs exemplars encara estan embolicats en celofana) i tots els volums del … Continua llegint
Les indignacions d’un xampinyó
Entra un xampinyó. UN XAMPINYÓ: Eh! Silenci. UN XAMPINYÓ: Eh! Silenci. UN XAMPINYÓ: Eh! Silenci. I el xampinyó se’n va tot indignat (encara que no sàpiga què és la indignació). [@more@] Tweet
Comentaris tancats a Les indignacions d’un xampinyó